Sobre mi

La meva foto
Mont-ras, Girona, Spain
Ja fa molts anys que vaig començar a dedicar-me a la fotografia. Però també en fa uns quants que ho tenia una mica abandonat. Ara les noves tecnologies ens permeten gaudir d'una certa sensació de laboratori sense necessitat d'estar a les fosques, de tenir un espai especialment preparat per això, i sense remenar amb líquids que taquen, que es passen, que fan olor...etc.. Inicio una etapa nova d'experimentació, partint d'un altre tipus d'original, certament molt versàtil. A veure què passa! -------------------------------- Fa un temps que tinc el Blog en obres. Trobareu imatges repetides i coses que no acaben d'estar al seu lloc. Perdoneu el desordre. Ja l'aniré solucionant. Si l'obriu amb l'Internet Explorer el veureu millor.

dissabte, 2 de maig de 2009

Paradissos Espatllats

Indignació és la paraula, cada cop que ensopego amb un lamentable paisatge com aquests. NO puc entendre la filosofia d'aquest sistema! Puc entendre que algú necessiti frenar l'avançada de les herbes (fotos inferiors), però NO em sembla gens lícit deixar-les així. Fa desendreçat, lleig, brut, deixat. Una deixadesa immensa! una deixadesa fruit de la llei del mínim esforç: ho ruixem tot, ho matem tot, i així fora problemes. I si enlloc d'emmetzinar-ho tot, ho seguéssim? I si talléssim aquesta herba ben arran? Sens cap mena de dubte, el resultat seria ben diferent. Ara be, en les fotos superiors, encara ho entenc menys! Així, de sobte, del no res, enmig d'un camí, sense saber perquè, sense ordre ni concert! Metzines destructives, del paisatge, de l'herba cofoia, de la confiança del recol·lector d'espàrrecs o de fonoll, o del que sigui! Tot plegat em sembla un autèntic desastre. I n'està ple, d'exemples com aquests, pel Baix Empordà. Una vergonya!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

... no se Joan, al fin y al cabo la hierba se transforma en la propia tierra, a mi personalmente me molesta más el camino asfaltado y lo que más me molesta visualmente en esta tierra en la que no he nacido y que me encanta, es esa autopista de Palafrugell, que en algun tramo no sabes si estas en Barcelona o aquí, es impresionante esa sensacion extraña que provoca.
Hablando de fotos, tu galeria cada vez me gusta más, eres un artista de la naturaleza y entiendo tu enojo por las hierbas secas.
Miguel Laguna

USD ha dit...

Veig que sobretot fas fotos de paisatges. Si tens alguna foto de portes obertes (vostes des de dins), t'agrairé que me l'enviïs per a la meva col.lecció. Posaré un enllaç al meu blog.

Gràcies.